La acondroplàsia és un trastorn genètic que afecta el creixement ossi i causa el tipus més comú de nanisme, i és responsable del 70% dels casos.
Normalment, durant el desenvolupament fetal i la infantesa, els teixits cartilaginosos es converteixen en
ossos excepte en llocs com nas i orelles. En els individus amb aquest trastorn aquest procés
es desenvolupa de manera anormalment lenta, especialment en els ossos més llargs (com braços i cames)
el que provoca ossos curts i baixa alçada. Per tant, els individus afectats tenen braços i cames molt curts,
tot i que el tors té una mida pràcticament normal. La grandària mitjana d'un home amb la malaltia és
d'aproximadament 1,31 metres i el d'una dona és de 1,24 metres.
La aparença característica del nanisme causat per acondroplàsia s'observa des del moment del naixement. En general aquests pacients
solen tenir el cap gran, el front bastant prominent i el nas aplatat a la zona del pont. En ocasions, la gran
grandària del cap és a causa de la hidrocefàlia (excés de líquid en el cervell) i requereix cirurgia.
D'altra banda, les mans solen ser petites, amb una separació entre els dits mitjana i anul·lar (mà trident) i els
dits rabassuts. Els peus són, en general, curts, amples i plans. A més, solen tenir el to muscular disminuït i
solen presentar estenosi raquídia, així com cifosi i lordosi, curvatures anormals de la columna vertebral.
Els problemes de salut associats a l'acondroplàsia solen ser problemes respiratoris, normalment apnea (la respiració disminueix o
s'atura per períodes curts), obesitat i infeccions d'oïda. Les persones d'una edat més avançada
solen patir sovint dolors d'esquena.
Els nens afectats presenten un augment en la morbiditat(probabilitat de malaltir) durant els primers anys
de vida a causa de complicacions neurològiques. D'altra banda, la intel·ligència
d'aquests individus no es veu afectada.
No existeix un tractament específic ni una cura per l'acondroplàsia, · però moltes de les
complicacions es poden tractar de forma eficaç. Els nens amb aquesta malaltia solen sotmetre a seguiments continus del seu desenvolupament
amb l'objectiu de tractar qualsevol complicació que pugui sorgir, com la hidrocefàlia, la compressió
de la medul·la espinal, etc. En ocasions es realitzen intervencions quirúrgiques per extirpar les
amígdales o adenoides (teixit limfàtic a prop de la gola) per millorar els problemes respiratoris.
Altres problemes derivats d'aquest trastorn, com la cifosi (una deformació de la columna vertebral) es
pot corregir mitjançant aparells ortopèdics. De la mateixa manera, per evitar la pèrdua
d'audició deguda a les freqüents infeccions, es necessita sovint la col·locació de tubs petits de
drenatge a l'orella mitjana.
Els nens que pateixen acondroplàsia solen engreixar des de petits, per la qual cosa se'ls ha de controlar
nutricionalment perquè aquesta situació no s'agreugi més els problemes en l'esquelet.
Com es contrau?:
El 80% de les persones amb nanisme tenen pares amb alçada mitjana i sense història familiar.
La acondroplàsia passa com una mutació espontània en un gen en el moment de la concepció. No se sap
quina és la causa d'aquesta mutació. El canvi és a l'atzar, no es pot prevenir i pot succeir en qualsevol embaràs.
Els pares no tenen major possibilitat de tenir un altre fill amb acondroplàsia i els
germans del nen afectat no són portadors del gen mutat. No obstant això,
el nen afectat si porta el gen mutat.
Els gens són part dels cromosomes (la nostra herència) que es troben dins de cada cèl·lula